Noves tensions amb Turquia

La política exterior del president turc, Recep Tayyip Erdogan, que busca recuperar el recolzament electoral perdut amb un nacionalisme expansiu neootomà, ha disparat les tensions amb els aliats de l’OTAN i amb els socis de la Unió Europea (UE). Atès el paper clau que Turquia exerceix en la protecció del flanc sud-oriental de l’Aliança Atlàntica i en la contenció dels refugiats i immigrants per a la UE, Erdogan actua com si pogués permetre-s’ho tot: des d’apropiar-se d’aigües territorials de Grècia i Xipre fins a amenaçar fragates franceses, passant per instigar manifestacions violentes en territori europeu i perseguir judicialment a la UE periodistes exiliats. La passivitat mostrada per l’OTAN i la UE durant els últims anys semblen haver convençut Erdogan que és intocable, malgrat el seu autoritarisme, la massiva repressió d’opositors i periodistes, les reiterades provocacions militars a Grècia, la compra a Rússia del sistema de míssils antiaeris S-400, incompatible amb la defensa aliada, i l’ofensiva militar contra les milícies kurdes, el paper de les quals havia sigut decisiu perquè Occident derrotés Estat Islàmic (ISIS). França va abandonar l’1 de juliol la missió de l’OTAN Sea Guardian, de vigilància de l’embargament d’armes a Líbia, per protestar per la tolerància de l’Aliança amb els enviaments massius d’armament de Turquia al Govern de Trípoli, una de les faccions de la guerra civil líbia, en contra dels acords de la Conferència de Berlín de l’ONU sobre Líbia del 19 de gener. Dues faccions El Govern de Trípoli de Fayez al-Sarraj és l’oficialment reconegut per l’ONU i la UE, però només controla una part de Líbia, depèn de les milícies islamistes radicals i és rebutjat pel Parlament de Tobruk, que al seu torn també és considerat legítim per l’ONU i la UE. El Govern d’Al-Sarraj compta amb ajuda directa de Turquia, Qatar i Itàlia. L’altra facció està encapçalada pel general Khalifa Haftar, que té el suport del Parlament de Tobruk i que controla la majoria del territori libi. Haftar està avalat per Egipte, Rússia, els Emirats Àrabs i l’Aràbia Saudita. A més de la seva riquesa petrolífera, Líbia és una peça clau per a la seguretat de la UE, del Mediterrani i de la meitat nord de l’Àfrica. França va denunciar al Consell Atlàntic de Ministres de Defensa del 17-18 de juny que el 10 de juny la fragata turca ‘Orucreis’ va amenaçar la fragata francesa ‘Courbet’ per impedir la inspecció del vaixell de càrrega ‘Cirkin’, que transportava armes per a Trípoli. L’OTAN va prometre obrir una investigació, però l’informe final evita responsabilitzar Turquia. A canvi, Ankara va aixecar el 30 de juny el veto que mantenia des de feia més d’un any a la posada en marxa del nou pla de defensa de Polònia i els països bàltics davant una potencial agressió russa. L’ambaixador turc a França, Ismail Hakki Musa, va afirmar davant del Senat francès que «sense Turquia no hi hauria més OTAN». «Responsabilitat criminal» El president francès, Emmanuel Macron, acusa Turquia de «responsabilitat criminal» per les seves accions a Líbia, impròpies d’un país que «pretén ser membre de l’OTAN. França creu que els milers de gihadistes sirians enviats per Turquia a Líbia i els seus carregaments d’armes a les milícies islamistes amenacen la seguretat europea i enforteixen els grups gihadistes afiliats a Al-Qaida i ISIS que operen al Sahel i que multipliquen els atacs a Mali, Níger, Txad, Burkina Faso, Nigèria i el Camerun. França manté des del 2013 una important operació militar al Sahel per contenir aquests grups gihadistes, que van estar a punt de conquerir Mali. França va començar a facilitar recolzament a Haftar per desallotjar les forces d’ISIS i després d’Al-Qaida que controlaven ciutats líbies, com Derna, del 2014 al 2019. Alhora, Turquia manté un conflicte obert amb la UE per l’intent d’apropiar-se d’aigües gregues i xipriotes per la seva potencial riquesa en hidrocarburs i per sabotejar un projecte de gasoducte europeu. El Consell de Ministres d’Afers Exteriors de la UE del 13 de juliol abordarà la «qüestió turca» i França promou adoptar noves sancions. Turquia també s’ha vist immersa aquesta setmana en un conflicte diplomàtic amb Àustria, després que el ministre de l’Interior d'aquest país, Karl Nehammer, insinués que Ankara pot ser que instigués el violent atac de residents turcs contra una reunió kurda i contra la policia a Viena, mentre que Turquia es queixava que s’hagués reprimit els manifestants proturcs.

Noves tensions amb Turquia

La política expansionista turca al Mediterrani genera conflictes amb la UE i divisions dins de l'OTAN

França creu que la intervenció d'Ankara a Líbia amenaça la seguretat europea i reforça els grups gihadistes del Sahel

El més llegit