¿Què és Nova York? Pregunta-ho a un turista estranger i dirà que és l’estàtua de la Llibertat. Digues-l’hi a un turista del país –de Kentucky, Alabama o Texas– i dirà que Nova York és l’edifici de l’Empire State i Times Square. Pregunta a un grup de locals i discutiran sense posar-se d’acord. Diran que és un entrepà de pastrami en un deli o un matí de diumenge al Museu d’Història Natural, el baf de les clavegueres a l’hivern i la xafogor del metro a l’estiu, els lleons de la biblioteca pública i la samarreta de Milton Glaser («I Love NY»), comprar un anell al Diamond District o escoltar jazz a Harlem, Lou Reed o Walt Whitman, les rates a les escombraries o els esquirols als arbres...
La sèrie creada per Loren Bouchard, amb dibuixos animats i com a musical, combina la candidesa de les comèdies familiars amb els acudits de la millor sàtira social
Només hi ha un lloc que posaria d’acord tots els que passen per Nova York: Central Park. Al parc hi cap tothom, és una selva desconeguda i el plató de cent pel·lícules. T'estires a la gespa o passeges, entres al zoo o veus teatre, albires ocells o contemples els edificis del seu perímetre. Per això és un encert que Apple TV situï una sèrie de ficció, creada per Loren Bouchard, precisament al parc. I ho fa, a més, complicant-se la vida: amb dibuixos animats i com a musical. ‘Central Park’ explica el dia a dia del director del parc, la seva dona periodista i els seus dos fills. Viuen en un casalot mig amagat i, cadascú a la seva manera, es desviu per aturar les intrigues d’una vella milionària, estil Cruella de Vil, que vol especular amb el sòl i convertir el parc en un gran complex urbanístic. Quan surten del parc, seguint algun fil de la investigació, els veiem cantant i ballant a la Nova York actual.
La sèrie combina la candidesa de les comèdies familiars amb els acudits de la millor sàtira social, és amable i intel·ligent alhora. Les cançons, interpretades per algunes veus del musical Hamilton, tenen l’agudesa i el sentit crític de la millor tradició musical de Broadway. La seva gran virtut, no obstant, és que mostrant-nos la vida al parc, ens ensenya sobretot com són els novaiorquesos, aquesta manera de ser a la ciutat que, com cantava Billy Joel, es converteix en un estat mental.