Setién i les distàncies

No era el primer de la llista del Barça, tampoc el segon, ni el tercer. Però estava entre les alternatives, cosa que no pot dir cap altre entrenador amb el seu palmarès. El seu mèrit no eren els seus títols, ni la seva capacitat de gestionar egos perquè per a això ja tenien el millor, com ara s’ha demostrat. Quique Setién era una opció pel seu atreviment i la seva filosofia ofensiva. I no vam tardar a comprovar la seva gosadia, en la seva presentació va dir que si alguna cosa podia garantir era que el seu equip jugaria bé. L’hemeroteca ara resulta molt cruel amb les seves primeres intencions. Potser és el vertigen o potser que aquest vestidor és ingovernable, però costa reconèixer en l’actual joc de l’equip el segell del càntabre. No sabem si perquè no se’n veu capaç o perquè no té prou ascendència sobre uns jugadors que han guanyat molt. Setién hauria de prendre nota de l’experiència del Tata Martino. Se’n va anar frustrat i en alguna ocasió ha explicat que, juntament amb l’etapa amb l’Argentina, és quan s’ha sentit més allunyat de si mateix. Setién segueix els seus passos, i sembla que els de Fernando Simón, ja que supera amb escreix els dos metres de distància respecte a tot allò que sempre ha defensat. Tampoc sembla que aquesta renúncia l’estigui acostant als seus jugadors. Però si als 61 anys t’arriba l’oportunitat en què has somiat tota la teva vida, el que és just seria que fos amb un projecte per davant. Que l’oportunitat fos sincera i sentint la plena confiança de qui ha apostat per tu. No obstant, aquest Barça no està per a somnis. A Setién l’equip li va caure de rebot i aquest contracte per dos anys i mig portava incorporada una espasa de Dàmocles per a aquest mateix estiu. Plantilla decaiguda i viciada Amb aquesta provisionalitat ha rebut una plantilla decaiguda, amb peatges i viciada després d’anys de victòries. Per si el repte no fos suficient, les necessitats econòmiques d’una directiva sense rumb li han fulminat efectius com si això fos un relat d’Agatha Christie –Todibo i Aleñà abans que arribés, Carles Pérez tot just aterrar, i ara Arthur, tot i que físicament segueixi aquí fins a final de temporada. Condemnat per tots, dins i fora, potser és a partir d’ara quan el veurem comportar-se com el tècnic que semblava ser. No li sortirà gratis. Va tenir l’exemple a Vigo, quan a diferència de Sevilla, sí que es va atrevir a substituir Luis Suárez. El missatge de l’uruguaià no va tardar a arribar. Sobre la mateixa gespa va apuntar cap al tècnic quan li van preguntar pels resultats fora de casa. Setién ja va tard, el vestidor el veu feble i no sembla que hagi de tenir pietat. Però li queden set partits de Lliga i una Champions per ser ell mateix. Si el deixen, és clar, perquè si no supera aquesta setmana amb trampa (Atlètic i Vila-real) potser ni acabi aquest curs. Ja en una altra ocasió podem parlar de la capacitat d’aquest vestidor i aquest entorn per cremar entrenadors. Veurem si el pròxim els (ens) serveix.

El més llegit