La sensació és aquesta: «Estic frenada i és com si el món també ho estigués». És a dir, el moviment s’ha deturat o s’ha alentit. Són persones que han tornat a veure els que estimen, que han visitat de nou els paisatges familiars, però que conviuen amb una percepció que no saben descriure. L’entotsolament dels dies confinats, l’angoixa d’aquelles tardes sense fi, el neguit d’un nou matí que era similar o pitjor que els altres, els fan estar en certa manera incòmodes davant la immediatesa del desig. Els falta l’impuls per expandir-se: no pas per trepitjar de nou els carrers, sinó per assumir-los com els llocs on la seva vida era fèrtil.
Dues mirades
Frenada
No és trepitjar de nou els carrers, sinó assumir-los com els llocs on la vida era fèrtil

zentauroepp53259620 tudela200429093648 /
Temes:
El més llegit
- L’incendi de Paüls marca el pitjor inici d’estiu des del 2010
- Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Els Mossos investiguen una agressió sexual amb arma blanca en un parc de Terrassa