‘El Planeta dels Simis’ (1968) recull dues històries: una dins de la pel·lícula i l’altra rere la càmera. Mentre els orangutans –de cutis clar i pèl-rojos– acaparen la política, el culte i la justícia, ximpanzés com la Zira i el Cornelius –de cabell fosc i rostre pàl·lid– representen la ciència; se’ls pressuposa, a orangutans i ximpanzés, el do de la intel·ligència. Els goril·les –bruts i negres– només acaten ordres: són soldats i carcellers. Simis tots, però separats en races i rols. Durant el rodatge va ocórrer una cosa semblant; actrius, actors i figurants no podien treure’s el complex maquillatge per menjar, i el que al principi va començar com una broma –els tècnics els tiraven plàtans– sembla que va degenerar. Intèrprets de renom que, en un altre plató haurien focalitzat les mirades i atencions de l’equip, ocults per la màscara eren, de sobte, diferents... rebutjats. El curiós és que, amb el pas dels dies, a l’hora del càtering, orangutans, ximpanzés i goril·les també van acabar per distribuir-se i xerrar a tres taules separades. El mateix que en la ficció.