La tecnologia no espera

Mentre la Covid-19 frenava l’economia mundial, la tecnologia accelerava la seva revolució, sobretot a la Xina, entossudida a ascendir a primera potència en aquest camp. La guerra comercial i l’intent de Donald Trump de posar pals a les rodes del desenvolupament xinès han atiat la fúria amb què el gegant asiàtic s’obre camí per garantir que està preparat si Washington imposa el desacoblament de les seves economies. Europa, que havia perdut el primer tren tecnològic i intentava tornar-hi a pujar, ha deixat que el coronavirus la faci fora i haurà de fer un esforç més gran per no quedar enrere. Pequín ha adoptat una conducta «protecnologia, proexperimentació i provelocitat», afirma Kai-Fu Lee, expresident de Google a la Xina i fundador i president de Sinovation Ventures, un dels fons més grans de capital risc tecnològic xinès. Aquesta actitud és la que ha portat la meridional ciutat de Shenzhen a proclamar-se com el nou Silicon Valley, on la intel·ligència artificial (IA) és la principal eina de treball. A Shenzhen, la crisi ha estimulat la voluntat d’implementació dels avenços científics abstractes i l’ús de les dades per impulsar la digitalització de pimes i del món rural xinès. El salt més arriscat d’aquests dies ha sigut el llançament de la primera moneda digital avalada per un banc central. La Xina ha començat a utilitzar-la de forma experimental en transaccions reals a tres ciutats: Shenzhen, Chengdu i Suzhou, a més de Xiong’an, la nova àrea d’integració de Pequín, Tianjin i la província de Hebei, que aspira a convertir-se en el gran districte financer i tecnològic, del nord del país. La decisió del Banc Popular de la Xina està propiciada tant per la necessitat d’internacionalitzar el iuan i independitzar-se del dòlar dels EUA, com per l’estès ús del pagament amb mòbil. Els consumidors xinesos mai van adoptar les targetes de crèdit i van saltar directament a pagar amb les aplicacions de WeChat i Alipay. El 2019, uns 830 milions de compradors ‘online’ van moure un negoci d’1,3 bilions d’euros, el mercat ‘online’ més gran del món. Sobirania tecnològica La tecnologia té el potencial de millorar extraordinàriament la qualitat de vida dels habitants del planeta, però si en un primer moment es va creure que internet seria el gran impulsor d’un desenvolupament humà més igualitari, s’ha fet evident que, al contrari, fomenta la desigualtat. La creixent fractura digital amenaça de deixar enrere amplis sectors de població als països industrialitzats i multitud de països en vies de desenvolupament. El febrer passat, després de reconèixer que més del 90% de l’emmagatzematge i la gestió de dades de la UE està en mans d’empreses extracomunitàries, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va considerar urgent recuperar la «sobirania tecnològica» i invertir en IA. L’IA no és una tecnologia única, sinó una sèrie d’aplicacions que van des del reconeixement facial fins a l’automatització d’activitats com la resolució de problemes, la presa de decisions i l’aprenentatge cada vegada més similar a com ho fan les persones. Els robots són el seu principal exponent, i les xarxes 5G, les generadores de l’ecosistema en què es desenvoluparà la internet de les coses, amb milers de milions de dispositius connectats. Per això, la batalla entre la Xina i els EUA per dominar la implantació d’aquesta tecnologia i el malestar de molts països per les pressions perquè es decantin per una o una altra superpotència. La greu falta de confiança i l’abisme geopolític que s’obre entre Washington i Pequín amenacen de trencar la globalitat de l’ecosistema d’internet que, des del seu naixement fa 31 anys, ha obert la informació a milers de milions de persones i ha revolucionat la forma de comunicar-se i els sistemes econòmic i social. No només existeix el risc d’un món tecnològic separat en dos –Occident i Orient–, sinó que s’estén la tendència cap a la fragmentació tecnològica amb l’adopció de tecnologies nacionals pròpies per assolir l’autonomia digital. Rússia, la UE, l’Iran, l’Índia i el Japó, entre d’altres, treballen en la creació dels seus propis sistemes d’internet per impedir quedar-se penjats en l’hipotètic cas que fossin desconnectats de la xarxa global. Segons les Nacions Unides, la fragmentació tecnològica crea inestabilitat perquè facilita la guerra cibernètica. Els estats que tenen els seus propis sistemes digitals amb la possibilitat de desconnectar-se de la xarxa global són més propicis a llançar un atac cibernètic massiu. A més, els drons han experimentat un creixement exponencial i encoratgen la cursa armamentista. Per això la tecnologia precisa més que mai de cooperació i acords internacionals per encarrilar els avenços.

La tecnologia no espera

La falta de confiança i l'abisme geopolític que s'obre entre els EUA i la Xina amenacen de trencar la globalitat de l'ecosistema d'internet

El més llegit