A qui la vulgui, jo li regalo la meva regla. Estic disposada a entregar sense cap mena de recança aquest imperatiu biològic que cada mes em torna a la meva condició de femella humana per molt que jo m’entesti a considerar-me persona. També regalo tot el que comporta: dolor, malestar generalitzat, falta de claredat mental, anèmia, cansament i la sensació d’esclavatge que provoca haver d’aturar la meva activitat o haver-la de realitzar amb més dificultats. I en silenci, és clar, com les morenes, ja hi ha prou bromes masclistes sobre "aquells dies del mes" com per donar munició a l’enemic i admetre les febleses que comporta la sagnia periòdica. La paradoxa de les dones és que mentre ens barallem amb la menstruació mirant de sobreposar-nos a les seves conseqüències i intentem fer veure que no existeix, hem de lluitar contra tota la construcció que s’ha articulat sobre la nostra biologia. Jo, francament, no hi veig cap utilitat en aquest destí, m’hi he hagut de conformar i prou.