La demolició de les estàtues és el senyal que un règim col·lapsa. Els historiadors romans esquitxen les seves cròniques d’estàtues imperials enderrocades. Erigides per la megalomania del tirà, dissenyades per a la seva glòria personal, no triguen a caure quan la mà de ferro queda inerta. Més a prop en el temps, ens va impressionar el cap de bronze del dictador Sadam Hussein arrossegat pels carrers de Bagdad en els primers dies de la invasió a l’Iraq. Aquella estàtua ens avisava que la pau penja de vegades de l’estàtua més horrorosa.