Tots els partits tenen pulsions que els travessa. Si al PSC impera el pragmatisme, al vincle de Convergència amb les seves posteriors derivades hi ha una voluntat dominant i hegemònica nacionalista. Per a això ha anat mudant de pell i d’ànima, fins a convertir-se en l’artefacte de Puigdemont i Torra. Una transmutació accelerada per la combustió del procés i l’onada conservadora populista internacional. A ERC, la seva història està esquitxada de rampells desestabilitzadors.