Cauen vells ídols com troncs d’un bosc talat. A Bristol, l’estàtua dedicada a Edward Colston, tractant d’esclaus al segle XVII i prohom de la ciutat anglesa, va ser llançada a l’estuari des de la dàrsena del port; un bon capbussó. Una talla rere l’altra, a tot arreu, enderrocades dels pedestals pel moviment Black Lives Matter (‘les vides dels negres importen’, en anglès) des de la mort de l’afroamericà George Floyd a Minneapolis, el 25 de maig, amb el genoll d’un policia blanc al coll, obstruint-li l’entrada d’aire. A Anvers, el nas de bronze que ha tocat a terra ha sigut el de Leopold II, que en el repartiment colonial va fer del Congo Belga un vedat privat per al seu enriquiment (sorprèn que encara tingués un monument de l’instigador del crim europeu més important a l’Àfrica). Com fitxes de dòmino, als Estats Units han caigut del pedestal escultures de generals confederats i d’altres personatges amb clarobscurs en la biografia, com el fra Juníper Serra, franciscà mallorquí, creador de nou missions a l’Alta Califòrnia, i els pares fundadors Thomas Jefferson i George Washington, que va posseir una bonica plantació de tabac cultivada per esclaus negres a Mount Vernon, a la vora del riu Potomac.