Harto de competir amb les mateixes armes que el seu antic senyor, i havent constatat que el cant del cigne de CDC consistia en una escapada per arrabassar a ERC el protagonisme independentista, Oriol Junqueras va decidir frenar en sec. Que se la fotin ells contra el mur de l’Estat. El junquerisme ha assumit l’herència política del pujolisme possibilista, no la del 3%, mentre que els postconvergents es veuen condemnats a jugar al camp del radicalisme inoperant. Els quarters d’hivern on ara es troba l’independentisme no són el millor lloc per avançar ni conquerir res de res.