Anava a titular ‘Pandimoni’. Però no puc. Perquè no hi ha soroll entorn de la demografia. Més aviat silenci. I és possible que sorgeixin veus a cor que anomenin l’Espanya buidada com a epítom de la manifestació eloqüent sobre la necessitat d’omplir de fills les zones despoblades. I podríem dir que està bé. Entesos. Però els nens no són arbres i no se’n pot parlar com si de repoblar es tractés, simplement plantant una llavor, que no està malament com a ‘storytelling’. I a més, no només falten als llocs buits; també als plens del país. Ja va ser una fita la creació del Comissionat del Govern per al Repte Demogràfic. I més encara que estigui inclòs al Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic. Però llegeixo dades que m’inquieten i que no tenen a veure o no només amb l’Espanya buidada i que, de moment, no les apanya un repte.