L'anticorrupció republicana

Transcorreguts uns dies d'ençà que la policia va detenir dos regidors de l’Hospitalet per presumptes delictes de malversació en el Consell Esportiu de la ciutat, ni l’alcaldessa Núria Marín ni la direcció del PSC han comunicat com han encarat l’afer. En paral·lel, la secretària general adjunta d’Esquerra, Marta Vilalta, els reclamava públicament transparència i tolerància zero. Hi ha qui pot interpretar de manera interessada que les manifestacions republicanes tenien com a objectiu treure un profit propagandístic, tot atenent al fet que els afectats pertanyen a una organització política amb qui es manté una legítima competència. En tot cas, que l’imaginari popular tingui assumit com a normal que les opcions polítiques contrincants intenten erosionar-se criticant-se els errors polítics o la mala gestió no treu que respecte a la corrupció caldria ser molt rigorosos per una doble constatació que la fa singular. Ha estat i és l’enemic u del sistema democràtic i, d’altra banda, no totes les forces polítiques presenten la mateixa trajectòria a l’hora de combatre-la. Els dos grans partits polítics hegemònics en la Catalunya autonòmica (CiU i PSC), justament perquè desplegaren una cultura de poder en haver-lo exercit de manera continuada al llarg de quatre dècades, acumularen instruccions, processos i sentències judicials per finançament fraudulent i accions il·legals relacionades amb la gestió dels béns públics. Una veritat tan objectiva com certes foren per impactants les perpetrades pels representants dels nacionalistes, que sovint confongueren la pàtria amb el patrimoni. En tot cas, el repartiment del poder acaparat de manera aclaparadora per les dues formacions tendia a una perpètua neutralització a manera d’oasi-femer català en què les pràctiques irregulars campaven. Filesa, Pretòria, Palau, 3%, Antoni Vives, Torredembarra, família Pujol... fins a compondre un llarg llistat de paraules que ens remeten a l’ignomínia. El republicanisme, com a doctrina política amb voluntat de rompre l’statu quo autonomista, només podia sembrar voluntat emergent si aspirava a recollir en el futur el fruit de la derrota de la corrupció i excel·lir en la regeneració del sistema, la qual cosa explica el victoriós crit carodià de «mans netes», amb què va irrompre l'any 2003 en clara referència a qui no les podia ensenyar pel risc que s'hi veiés la brutícia acumulada. Trajectòria implacable I de les proclames als fets. Absència de casos de corrupció protagonitzats per administradors públics d’afiliació republicana i actuació contundent en el cas que se n'esdevingués algun d’ocasional. Aquesta trajectòria implacable és la que avala i fa creïbles les exigències de Marta Vilalta abans esmentades. I com a mostra, el ‘cas Ausàs’. L’any 2012 l’exconseller de Governació Jordi Ausàs va ser detingut per la Guàrdia Civil acusat d’haver dut a terme actes de contraban d’escasses quantitats de tabac. Immediatament, la secretària general, Marta Rovira, després d’una reunió de la comissió permanent en què vaig participar, anuncià que se’l suspenia de militància. Tinc present el dolor emocional viscut. Per raó de la vàlua política i humana del company Ausàs i per la singularitat del fet, ja que no ens havia passat mai. Esquerra Republicana havia decidit posar el llistó molt alt en la lluita contra comportaments irregulars. De fet, l’orgull amb què el republicanisme ha anat forjant una pràctica política d’impol·luta transparència i honestedat es posa en evidència encara ara quan, en tota mena de debats polítics, a l’hora d’encarar la qüestió de la corrupció, els adversaris es veuen obligats a anar a raure al ‘cas Ausàs’ per retreure un cas relacionat amb una acció il·legal, altrament no comesa en exercici d’una funció pública. Com que l’afer de l’Hospitalet ha coincidit amb l’intens debat públic sobre què faran els partits independentistes en la votació al Congrés del suplicatori de la diputada Laura Borràs per presumpta prevaricació, convindreu que els temps ja han canviat prou com perquè ningú pugui pretendre abaixar el llistó del ras en la qualitat i l’honestedat democràtiques que en una batalla gegantina es va decidir de col·locar ben amunt. En conclusió, si els regidors socialistes de L’Hospitalet o la diputada nacionalista del Congrés haguessin estat membres del partit republicà, ja haurien dimitit i haurien estat suspesos de militància fins a l’aclariment dels fets. Aquí rau la coherència d’Esquerra. La d’abans i la d’avui.

L'anticorrupció republicana

En la votació al Congrés del suplicatori de Borràs per presumpta prevaricació, ningú pot pretendre que ERC abaixi el llistó del ras en la qualitat i l'honestedat democràtiques que va decidir col·locar ben amunt

El més llegit