Arriben desafiant la mort, però el miratge d’una vida millor es trenca al trepitjar terra ferma. La majoria continua lluitant per aconseguir-la, malgrat les escasses eines que els posem a les mans. D’altres escapen als marges. Allà on l’explotació i la delinqüència paren les seves trampes. I la cola. Aquesta droga barata que aniquila neurones, destrossa el cos i engendra violència. Negar l’evidència d’aquesta marginalitat seria tan absurd com negar la individualitat de cada jove. Però també hi ha el grup, el poder del grup. Una massa sense rostre que pot conjurar el millor, o el pitjor. Perquè envalenteix, i també apaivaga consciències.