Laura Borràs, un 'bocata' més per a ERC

«El ‘cas Laura Borràs’ és el d’un conductor temerari caçat a 150 quilòmetres per hora per l’autopista i que ara pretén evitar la multa argumentant que no n’hi ha per tant perquè hi ha molts automobilistes que condueixen a aquesta velocitat». La comparació la fa per telèfon un destacat membre d’ERC, partit que aquests dies es pensa com ha d’actuar davant de la votació del suplicatori al Congrés perquè el Tribunal Suprem pugui continuar la causa contra la portaveu de JxCat pels presumptes delictes de malversació, prevaricació, frau i falsedat documental. Com que el suplicatori tirarà endavant, amb o sense el vot dels republicans, el dilema d’ERC se situa únicament en el valor simbòlic de la seva decisió. Si es neguen, una part del seu electorat –la més esquerrana– es pot molestar per la negativa a permetre que la justícia segueixi el seu curs davant de les sospites explícitament documentades de, com a mínim, males pràctiques administratives per part de la diputada Borràs quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Si, al contrari, es mostren favorables a la petició del Tribunal Suprem, els seus votants fronterers amb JxCat, que són molts, poden entendre-ho com un blanqueig del TS, el mateix que va jutjar els líders del procés, i castigar els d’Oriol Junqueras per donar ales a la persecució política d’una diva del sobiranisme amb la intenció de treure avantatge partidista. Aquest és el tipus de bocata en el qual viu atrapada ERC i en el qual continuarà entrampada fins que Catalunya celebri eleccions el pròxim hivern. La decisió del Tribunal Suprem, fixant per al pròxim 17 de setembre la vista per resoldre el recurs presentat pel president contra la condemna del TSJC d’un any i sis mesos d’inhabilitació, aclareix de manera definitiva el calendari. No hi ha possibilitats reals que el Parlament investeixi un nou president per substituir Torra, probabilitat que s’estudia des de l’entorn del Palau de la Generalitat com un escenari plausible quan es parla amb periodistes. Però, a tot estirar, aquesta opció només serà plantejada per JxCat (sense convicció ni voluntat real que succeeixi) en la mesura que serveixi per fer xantatge als republicans, obligant-los a retratar-se per poder construir la narrativa que els d’Oriol Junqueras es pleguen una vegada més als designis de la justícia espanyola, que posa i treu presidents al seu aire. Intentar investir algú sense aconseguir-ho facilitaria la construcció d’un argumentari capicua de la deslleialtat dels republicans envers el sobiranisme: van començar impedint la investidura de Carles Puigdemont –utilitzant el president del Parlament, Roger Torrent, com a ariet– i acaben acceptant que sigui el TS qui posi punt final a la legislatura catalana. Tampoc ningú es creu ja, incloent-lo a ell mateix, que Quim Torra, a diferència de la convicció amb què transmetia aquesta idea a l’inici de la legislatura, s’hagi de parapetar rere la butaca presidencial quan arribi la inhabilitació definitiva. Ni un sol membre del seu Govern el seguiria en tal afany. Així que votarem a l’hivern. L’estratègia electoral de JxCat, fins i tot sense candidat, està ja definida. Sumarà nous màrtirs al procés –els últims en arribar a la galeria seran Torra i Borràs– i a confrontar-los amb la suposada inexperiència d’ERC, artífex d’una estratègia d’apaivagament amb el Govern central que, per als junters, no porta enlloc i que només pot catalogar-se de rendició sense condicions i abandonament de l’objectiu de la independència. En tot cas, els de Puigdemont també són conscients que la crisi sanitària i econòmica pot obligar a col·locar algun esquer que vagi més enllà de l’independentisme per convèncer alguns votants, l’estratègia es complementarà acusant els republicans de no ser la classe de gent en qui es pot confiar quan les coses es posen lletges. Als republicans, encara amb les enquestes al seu favor, el partit se li està fent llarg. El principal assoliment de la seva estratègia, la taula de negociació del procés, queda entre parèntesi per culpa de la pandèmia i sense possibilitats d’avenços concrets a curt termini. Però a més, l’idil·li entre Sánchez i Arrimadas refreda les expectatives del grup que encapçala Gabriel Rufián de convertir-se en el gran ‘influencer’ del Congrés. ERC necessitarà aviat alguna carta a què poder agafar-se per poder resistir els successius onatges que es provocaran des de JxCat. El dolent, per als seus interessos, és que ja no està a la mà aprovisionar-se-la.

Laura Borràs, un 'bocata' més per a ERC

Els republicans creuen que facin el que facin amb el suplicatori poden perdre suport popular

El més llegit