Miquel del Pozo és un bon amic que ha revifat, en mi i en molts oients de La Ventana, el plaer de disfrutar l’art, sense prejudicis i sense pedanteria, però amb una passió contagiosa. La seva divisa és clara: no és necessari entendre res, no hi ha codis, només es tracta de sentir. Si el ‘David’ de Miguel Ángel et commou, fantàstic; si l’univers de Bill Viola et captiva, disfruta’l; si el ‘Guernica’ de Picasso et regira, fenomenal, i si Goya o El Bosco t’atordeixen, encara millor. Però si te la bufa tot, no passa res.