Una veu estentòria

El 70% de la població espanyola ja està aquest dilluns en fase 3. Els turistes alemanys tornaran a les Balears i les platges van recuperant, potser massa aviat, l’estampa d’aquestes dates. L’estat d’alarma entra en la recta final i la llibertat de moviments arribarà amb el solstici d’estiu. La nova normalitat s’imposa, però en el camp empresarial persisteixen dubtes sobre com es materialitzarà la reconstrucció. Enterrada la reedició dels pactes de la Moncloa que propugnava Pedro Sánchez, la recuperació exigirà certa complicitat dels partits, els agents socials i el tercer sector. Tots voldran aportar-hi el seu diagnòstic i la seva recepta per sortir de l’encallador econòmic. No és casualitat que la CEOE celebri a partir d’aquest dilluns a Madrid una macrocimera de deu dies, que compta amb un programa ambiciós i amb les figures més il·lustres de l’espectre empresarial. Des d’Ana Botín, Jordi Gual o Francisco Reynés fins a Pablo Isla, Juan Roig o Antoni Brufau. Primeres espases de la banca i el sector energètic donaran la seva opinió juntament amb representants del món de l’automòbil, comerç, turisme, assegurances i gran distribució. L’objectiu, en paraules del líder de la patronal, Antonio Garamendi, és enviar una imatge d’unitat i sumar a la recuperació espanyola. També alçar la veu i «que se’ns senti», va dir. Tot i que la CEOE no plantegi obertament aquest fòrum com un pols a l’Executiu de coalició, sí que espera que prengui bona nota de les seves propostes. El títol de les jornades parla per si sol: ‘Empreses espanyoles liderant el futur’. La vicepresidenta Nadia Calviño, conscient del paper decisiu que han de jugar les grans i petites empreses en el camí de la revitalització, acostuma a estar al cas dels seus missatges. Ho va demostrar quan va apagar l’incendi pel pacte PSOE-Bildu per derogar la reforma laboral tot i que això impliqués un desacord amb Unides Podem. L’obertura de l’economia no serà total a la pràctica i d’aquí els senyals d’auxili de molts sectors, com el turístic, que aposten per allargar els ertos de força major més enllà de l’octubre o, fins i tot, fins al desembre. No hi ha consens en aquest punt –el Govern prefereix fer-ho per períodes més curts i anar avaluant–, com tampoc n’hi ha hagut en el disseny dels ajuts a les empreses. Casar la flexibilitat empresarial amb l’estabilitat de l’ocupació mai ha sigut senzill, però ara és més complex perquè ningú sap si hi haurà rebrots i quin impacte tindrien sobre una economia a cures intensives. Davant d’aquesta incertesa, segell d’aquesta pandèmia, els sindicats alerten del perill d’una devaluació salarial després de l’estiu, que debilitaria encara més consum i oferta. La perspectiva empresarial és una peça clau de l’engranatge que ha de permetre la sortida del pou. Però no és l’única. Sabem que aquesta crisi té orígens diferents a la del 2008 i, tot i així, hauríem d’evitar vells errors i que la factura no la paguin sempre els mateixos. Europa ha tret la seva artilleria i l’Estat no s’ha quedat enrere per mantenir el barco a la superfície. S’han de repartir esforços i buscar la millor via en el benefici de tots.

Una veu estentòria

Les empreses són clau en l'engranatge de sortida de la crisi, però no són les úniques

El més llegit