Com tots els grans moviments, el que va néixer de la repulsa per la mort brutal de George Floyd corre el perill de derivar en una fugida cap endavant. Més ben dit, una fugida cap al passat. Cap al llegat que el racisme ha deixat en l’art i en l’espai públic. No s’ha de ser gaire extremista per comprendre que la ira dels manifestants per la persistència del racisme s’hagi expressat de mil maneres. Amb manifestacions pacifiques massives, altres de menys massives i més violentes, i actes simbòlics. Entre aquests, la denúncia de tot allò que recorda el passat esclavista dels Estats Units que mai ha sigut del tot erradicat.