Després d’anys de negar qualsevol rastre de corrupció a Convergència, de situar al cadafal del linxament tota veu crítica (vegi’s la còlera d’Artur Mas sobre Pasqual Maragall quan el president socialista va esmentar el 3% o els crits de ‘¡Mateu-lo, mateu-lo!’ a Raimon Obiols en el cas Banca Catalana), s’ha iniciat la tímida restauració de Jordi Pujol. A la llum li correspon la seva participació en la democràcia espanyola i la reconstrucció de l’autogovern català. A la foscor, els dígits del lladronici. ¿I ja està?