Nova fase en el control de la Covid-19

Sorprenen les successives polèmiques i anècdotes que s’estan originant en l’actual desescalada del confinament general de la Covid-19; si es pot o no canviar de vorera en un carrer fronterer entre dos municipis; si és congruent o no que el vianant hagi de portar mascareta i el que és a la terrassa no; que si un pot banyar-se al mar, però no prendre el sol, etc. Crec que aquest desconcert deriva d’una incomprensió d’on som en la gestió de l’epidèmia. El que s’està fent ara és desescalant el confinament general de la població –‘cgp’– que es va haver d’imposar per evitar el col·lapse dels serveis sanitaris en la fase explosiva de l’epidèmia, quan la taxa de reproducció era de 2,5 o superior. Una vegada aconseguit el famós aplanament de la corba, ara és temps de posar en marxa una altra metodologia per controlar l’epidèmia. Aquesta nova fase es caracteritzarà per la identificació de tots i cada un dels nous casos de Covid-19, la posada en marxa immediata d’una enquesta epidemiològica de camp rigorosa i exhaustiva per identificar els contactes recents del cas i procedir al confinament específic –‘ce’– de casos i contactes. Canvia el mètode, però la lluita continua. Vet aquí la clau per a la gestió de l’epidèmia i per prevenir i controlar nous brots. Amb el desconfinament actual només canviem d’estratègia de control. Una vegada els serveis sanitaris assistencials s’han recuperat de l’allau aguda de la malaltia, ara prendran el protagonisme els serveis de salut pública i els epidemiòlegs de camp, en estreta col·laboració amb l’assistència primària. Dit d’una altra manera, no és que passem del confinament al desconfinament sinó que passem del confinament general de la població ‘cgp’ al confinament especifico ‘cee’ de casos i contactes. Seria desitjable que a cada comunitat autònoma quedés clar que facultatius estan al capdavant de la nova fase de l’epidèmia perquè seran l’autoritat que dictarà els nous confinaments específics. Si no s’identifica la responsabilitat pública en aquesta funció tan estratègica, notícies com la privatització d’aquests serveis, com ha sigut el cas de la Generalitat de Catalunya, generaran un gran desconcert. Els serveis d’epidemiologia de camp no es mereixen el nom que comença a circular de «rastrejadors», ja que es menysprea l’alta especialització que es requereix per identificar casos i contactes que es farà més difícil encara amb l’obertura de fronteres durant l’estiu. Pensar que això es resoldrà només amb ‘apps’ de cert grau d’intel·ligència artificial és ara mateix una banalitat insensata. Evidentment, per a aquesta fase es requerirà tota una metodologia d’investigació de casos i contactes que no s’ha aplicat durant la fase aguda, perquè l’allau ho impedia i es desconeixien aspectes fonamentals de la nova malaltia, com incidència, prevalença, mortalitat, període d’incubació, així com les característiques patògenes del virus. Malgrat això, a Alemanya i Corea del Sud van poder posar en marxa, abans que nosaltres, aquesta estratègia de control epidemiològic de camp gairebé des de l’inici de la fase aguda, amb resultats molt positius, com és ben conegut. Ara tocarà organitzar i entrenar els recursos humans i materials per a aquesta nova fase. Així s’haurà d’actuar exhaustivament fins que l’epidèmia deixi de crear nous casos, o fins a la disposició universal d’una vacuna eficaç. També es pot ressaltar que les decisions de confinament que eventualment siguin necessàries en aquesta nova fase, hauran d’estar sustentades en dictàmens facultatius vinculats amb els resultats de les enquestes epidemiològiques i la identificació dels brots locals. No podem caure en la trampa de considerar que el control de la Covid-19 ja està garantit i que la tempesta ha passat. No és el cas. Les polèmiques d’aquests últims dies han girat al voltant de la idea del confinament general de la població, ‘cgp’. Ara tocarà anar canviant el xip i preguntar-nos no si podem canviar de vorera o prendre el sol, sinó quant capaços som d’identificar i aïllar tots els nous casos i els seus contactes. És a dir, el confinament específic, ‘ce’. Un dels temes que serà ara més rellevant si és possible serà la gestió de la informació, ja que haurà d’incloure informació sobre els contactes i haurà de mantenir-se en estricta confidencialitat. Ja s’ha informat que diferents comunitats autònomes tenen sistemes d’informació epidemiològica basades en plataformes informàtiques no compatibles entre si o de molt difícil connexió. Els responsables de la lluita contra la Covid-19, a tots els nivells, hauran de recollir i analitzar tota la nova informació provinent dels Serveis de Salut Pública de cada comunitat autònoma que, per cert, han patit un abandonament continuat de recursos humans i materials. El fet que s’hagi d’optar per privatitzar-los és potser la prova més evident d’aquest abandonament. El confinament general de la població, ‘cgp’, ha sigut molt eficaç en tallar d’arrel la fase aguda de l’epidèmia i, gràcies a això, ara podem entrar decididament en el confinament específic, ‘ce’. Esperem que entre tots siguem capaços de fer-ho igual de bé i que sense abaixar la guàrdia puguem prevenir l’aparició de nous brots. *Expresident de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS).

Nova fase en el control de la Covid-19

Ara passem del confinament general de la població al confinament específic dels casos detectats i dels seus contactes

El més llegit