Un èxit relatiu; preparem-nos per al futur

La primera etapa de la pandèmia de la Covid-19 sembla que arriba al final. El cost està sent enorme. En salut i vida primer, i també econòmicament. Sabem que fins que es disposi d’una vacuna efectiva i segura tot serà incert. Un anar i venir de casos i brots. Confiem que serem capaços de mantenir les normes preventives bàsiques que hem incorporat al nostre dia a dia durant aquests mesos. Distància física i higiene, amb la mascareta quan siguem en llocs tancats. És el torn de les polítiques socioeconòmiques valentes. Tots som corresponsables de l’èxit relatiu aconseguit aquestes últimes setmanes, després de grans i desiguals sacrificis, i ens hem de felicitar mútuament. Felicitem de manera especial als i les professionals sanitaris (assistencials i no assistencials) i a la resta de treballadors essencials. És mèrit en especial dels ciutadans que hem respectat el confinament i les normes bàsiques d’higiene, la immensa majoria. Gràcies a això estem avui celebrant els retrobaments amb familiars i amics. Aquests dies són de certa felicitat, i es nota, tot i que persisteixi molt dolor i inquietud, amb raó. Al pòrtic del seu gran llibre, el metge i epidemiòleg britànic Geoffrey Rose va inscriure aquesta cita de Fiódor Dostoievski: «Tots som responsables de tots». Sovint ens hem preguntat si era així en realitat. Aquesta vegada sí, en gran manera. La proposta cívica transcendeix l’epidèmia i la salut pública: quan idees com aquesta es porten a la pràctica una societat és més humana i forta. Però no podem confiar-nos, ni deixar de mantenir la tensió necessària. El virus continuarà circulant mentre hi hagi susceptibles, persones sense immunitat. És la lògica biològica i social. Les persones que han passat la infecció i la malaltia són encara molt poques: al voltant del 5% a tot Espanya, el 7% a Barcelona o l’11% a Madrid. És molt probable que fins a assolir el 60-70% d’immunitzats (situació que molt probablement només arribi després de l’ús generalitzat d’una vacuna eficaç i segura), hi hagi nous brots, i que en algunes àrees sigui necessari tornar temporalment al confinament. L’avantatge ara és que estem entrenats, els professionals, el sistema sanitari i la societat. Cap de les afirmacions anteriors pot arribar a materialitzar-se de manera automàtica. Necessitem reforçar les infraestructures de salut pública i parar més atenció a les empreses, residències i centres docents. Per exemple, necessitem amb urgència millorar la nostra capacitat per identificar casos nous, i rastrejar els seus contactes. Cosa que significa disposar de serveis de vigilància epidemiològica capaços de gestionar la informació sobre els brots, actuar i coordinar els recursos assistencials disponibles, especialment amb l’atenció primària. Tasques que aquests mesos han tingut greus limitacions. La instrumentalització partidista de la resposta ha debilitat el funcionament de les institucions de salut pública. Ara, després de celebrar el relatiu èxit amb la prudència deguda (ja que la tragèdia és també enorme), és un bon moment per preparar-nos per a la nova etapa, on a més dels possibles nous brots per la Covid-19 haurem de fer front a altres crisis sanitàries, ja estiguin relacionades amb la crisi econòmica o amb la greu amenaça per al benestar humà que és la crisi climàtica. Bona ocasió l’actual per provar de no tornar a formes de vida insostenibles. Les infraestructures de salut pública ajuden en tot això, tot i que només es facin visibles en les crisis; és la seva naturalesa. Però la feina que fan i els efectes que tenen són constants tot l’any. Reforçar l’eficàcia de la salut pública cobra ara més urgència després dels canvis a la secretaria de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya. El doctor Joan Guix, un salubrista de notable experiència, ha hagut de fer front a la pandèmia amb menys recolzaments dels necessaris i l’escassetat habitual de recursos en salut pública per part de la Generalitat. Ell i el Departament de Salut han aconseguit recuperar una versió limitada de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que va ser degradada el 2010. Ara, independentment dels perfils ideològics dels governs, cal desenvolupar aquesta institució amb prou autonomia, recursos i talent. Així ens prepararem per a les següents fases de l’actual crisi. No hi ha temps per perdre. *Firmen aquest article Fernando G. Benavides, Clara Menéndez, Benito Almirante, Josep Farrés, Vicente Ortún i Miquel Porta, professionals de la salut pública que treballen a Catalunya.

Un èxit relatiu; preparem-nos per al futur

S'ha de desenvolupar l'Agència de Salut Pública de Catalunya amb prou autonomia, recursos i talent

El més llegit