Aquest món està dissenyat per a uns quants. Ens agrada pensar, il·lusos de nosaltres, que el sistema està fet malbé, i que aquells que cauen entre les escletxes d’aquest terra mig podrit que tan sols sosté l’existència d’uns quants, són pocs. Ens agrada pensar que aquella porció del món que deixem enrere constitueix una pèrdua que podem assumir i la disfressem de normalitat i diem, sense pensar, que la vida és cruel, que la vida és letal. Ens enganyem a nosaltres mateixos amb tanta eficàcia, que hem oblidat fer l’esforç d’intentar veure les coses des d’un punt de vista aliè al nostre. Hem caigut en l’apatia, fills del privilegi, i consumim la nostra sort amb ansietat, com si s’anés a acabar, amb la por d’haver de compartir alguna cosa, el que sigui, amb els altres.