En la mort de Quim Lecina, Jacinto Antón parla de l’actor amb Marcos Ordóñez: «¿Per què quan es mor la gent de teatre sembla que es mori més que els altres?». Ho llegeixo a les xarxes. El crític i escriptor respon: «Potser és perquè han sigut més que els altres». No és que hagin viscut més o que es mereixin més records o més homenatges, sinó que han procurat que nosaltres visquéssim més, per això sembla que, en morir, la seva pèrdua sigui més intensa, més extensa, més dilatada.