Hi ha luxes a l’abast dels que viuen de l’erari públic i sacrificis obligats pels que no poden sobreviure sense el seu públic. Com un reactiu que posa en relleu una escriptura simpàtica, el virus ha revelat la magnitud del contrast entre la vida regalada dels que ocupen plaça cultural en l’administració i les estretors dels que s’han quedat ja del tot a la intempèrie. Mentre els museus en nòmina poden prescindir de les dades de visitants i mantenir les sales desertes sense ruboritzar-se, molts privats han d’assumir un tancament sense remissió. Al teatre amb mascareta només hi aniran les nebodes dels funcionaris, i encara.