El 1999, Jordi Pujol va ser rebut a Tòquio pels emperadors Akihito i Michiko. Eren altres temps. Vint anys més tard, Nissan se’n va de Catalunya. És cert que la decisió d’anar-se’n obeeix a molts factors, alguns d’aliens a la nostra voluntat, però la minva de Catalunya al món no és fútil. Ningú imagina avui Quim Torra sent rebut per Naruhito i Masako, ni a l’alcaldessa de Barcelona acollint-los, com va fer Pasqual Maragall el 1995, amb els seus antecessors, ni al president de la Cambra de Comerç de Barcelona desplegant les seves relacions per intervenir en l’assumpte. El sotsobre polític pel qual travessen Catalunya i Espanya no és l’únic factor en la decisió de Nissan, potser fins i tot que no sigui el més important, però la bronca i la inestabilitat pesen en les opcions empresarials.