El 1999, Jordi Pujol va ser rebut a Tòquio pels emperadors Akihito i Michiko. Eren altres temps. Vint anys més tard, Nissan se’n va de Catalunya. És cert que la decisió d’anar-se’n obeeix a molts factors, alguns d’aliens a la nostra voluntat, però la minva de Catalunya al món no és fútil. Ningú imagina avui Quim Torra sent rebut per Naruhito i Masako, ni a l’alcaldessa de Barcelona acollint-los, com va fer Pasqual Maragall el 1995, amb els seus antecessors, ni al president de la Cambra de Comerç de Barcelona desplegant les seves relacions per intervenir en l’assumpte. El sotsobre polític pel qual travessen Catalunya i Espanya no és l’únic factor en la decisió de Nissan, potser fins i tot que no sigui el més important, però la bronca i la inestabilitat pesen en les opcions empresarials.
REESTRUCTURACIÓ ECONÒMICA
Rèquiem per la indústria catalana
Després de la marxa de Nissan no tot està perdut, cal acompanyar aquells sectors que tenen futur i lluitar per la competitivitat

nissanok
Temes:
El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança