Sortirem d’aquesta amb massa pes als nostres cossos i també massa pes a les nostres ments. Milers i milers de persones han perdut els seus éssers estimats. Els seus fills, els seus germans o, més probablement, els seus pares ancians. No els han pogut acompanyar ni han pogut acomiadar-se’n. D’altres han estat malalts o ho han estat persones pròximes. Molts, moltíssims, han perdut la seva feina, han hagut de tancar els seus negocis o no saben si aconseguiran salvar-los. D’altres han continuat treballant ‘online’, més hores que abans i amb els fills reclamant la seva atenció. Els nens i els joves han abandonat les escoles, els instituts i la universitat. Hi ha qui ha viscut l’abisme dramàtic dels hospitals i qui ha hagut de confinar-se sol, completament sol, entre quatre parets.