Vista la que serà la lletra del decret de creació de la renda mínima, em pregunto què n’opinaran els que inicialment la proposaven: ni renda bàsica, ni universal, ni de ciutadania. Més aviat mínima, selectiva, que completa uns altres recursos i només per a la població (llars) més fràgil, en perill vital. Sort, penso jo, que no s’ha consumat el que hagués sigut una ficada de pota, error dels entusiastes, benintencionats, que proposaven una cosa estructural que hagués capgirat el nostre sistema de protecció social, sent insostenible i insolvent: tan infactible com una renda substancial per a totes les edats, incondicionada, substituint els ajuts avui existents, aplicada tant per als rics com per als pobres, i amb la idea pelegrina de recuperar, a través de l’IRPF, la progressivitat fiscal perduda amb la mesura.