Un pla per salvar la UE

Davant la gravetat de la crisi, la Comissió Europea ha proposat un fons per a la recuperació de 750.000 milions d’euros finançat mitjançant l’emissió de deute de la Unió Europea (UE), cosa que implica un salt qualitatiu en la integració política. El fons, sumant-hi els 1,1 bilions del nou projecte de marc pressupostari de la UE per al període 2021-2027, elaborat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, suposarà mobilitzar 1,85 bilions de fons públics de la UE, molt a prop dels 2 bilions reclamats pel Parlament Europeu. Els nous indicadors apunten una recessió molt més profunda, per això és encara més imperiós mobilitzar massivament fons públics nacionals i europeus. El Banc Central Europeu (BCE) indica que la caiguda del producte interior brut (PIB) de l’eurozona pot arribar al 12% aquest any, gairebé el triple que el 2009. L’Institut Nacional d’Estadístiques francès avisa que la caiguda del PIB del país en el segon semestre serà del 20% i que és poc realista esperar una recuperació ràpida de l’economia francesa i del món. I l’ajustament dels grups empresarials suprimirà desenes de milers de llocs de treball a la UE, com mostra el cas de Nissan a Espanya. L’actuació del BCE, amb injeccions de fons i intervencions en els mercats de deute, ha evitat que la crisi fos encara més catastròfica, impedint que es disparin els costos financers dels estats i les empreses. Però la recent sentència del Tribunal Constitucional alemany, malgrat violar el tractat de la UE, limitarà l’actuació del BCE. Per això, el paper de la UE és essencial per superar la crisi i evitar una recuperació desigual, en què els països menys rics quedin penalitzats o llastats per un endeutament insostenible. Impacte greu L’impacte socioeconòmic del confinament és cada vegada més greu a la UE. El 47% de les famílies europees tenen dificultats per arribar a final de mes, revela un estudi d’Eurofound. El 20% dels aturats i l’11% dels treballadors autònoms temen veure’s expulsats de casa en els pròxims sis mesos per falta de recursos per poder continuar pagant el lloguer o la hipoteca. Sense una massiva i sostinguda intervenció pública, la recuperació europea pot veure’s frenada per la restricció del consum privat, a causa de la incertesa i la precarietat d’un elevat percentatge de famílies europees. A causa dels baixos nivells salarials, el 27,6% de les famílies europees no tenen estalvis i un 28,9% més només disposen d’estalvis per resistir menys de tres mesos sense ingressos, segons l’Eurofound. El nivell de precarietat és també alt en països rics, com Holanda, on el 26,1% de les famílies no tenen estalvis i un 23,2% més tenen només estalvis per a menys de tres mesos. A Espanya, els percentatges són pitjors: el 26,4% de les llars no tenen estalvis i un 28,1% més els arriben per a menys de tres mesos. Els detalls i condicions tècniques de la proposta de la Comissió Europea corren el risc de limitar els seus efectes positius i desplaçar la despesa al llarg del període 2021-2027, quan el gruix dels fons es requereixen immediatament el 2020 i 2021 per esmorteir la recessió i per sostenir una recuperació robusta, tant per als països rics com els pobres. Dels 750.000 milions de fons per a la recuperació, 250.000 milions seran préstecs a tornar i només 310.000 milions seran ajuts amb condicions per afrontar la crisi. Els 190.000 milions restants es canalitzen a través de les partides tradicionals del pressupost de la UE, amb els límits i condicions de cada cas, compensant les retallades proposades a partir del 2021. Així mateix, el nou marc pressupostari 2021-2027 de Von der Leyen és inferior al primer projecte de la Comissió Europea del 2018 i inferior al marc actual (excloent-ne el Regne Unit). Laboriosa negociació A més, el fons per a la recuperació i el marc pressupostari requereixen l’aprovació unànime dels Vint-i-set, cosa que exigirà una laboriosa negociació. Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia reclamen un pressupost més baix i exigeixen que els ajuts del fons de recuperació siguin préstecs condicionats a reformes i ajustaments, en lloc de subsidis. Holanda, que lidera l’oposició als ajuts europeus als més perjudicats per l’epidèmia, es distingeix per ser el paradís fiscal més agressiu de la UE, que priva els seus socis europeus de milers de milions anuals de la recaptació que els corresponen pels beneficis obtinguts per les multinacionals als seus països.

Un pla per salvar la UE

Els detalls i condicions tècniques de la proposta de la Comissió Europea poden limitar els seus efectes positius

Els nous indicadors apunten que la recessió serà molt més greu en un entorn de gran precarietat social

El més llegit