Ja fa tres setmanes que les llibreries i la resta de les botigues treballem amb les condicions canviants d’allò que anomenen «la desescalada del confinament»; amb les seves fases i mitges fases caracteritzades cada una per les seves mesures més o menys absurdes, més o menys lògiques. La sensació des d’aquest costat del taulell és eufemísticament desconcertant, literalment incomodíssima i pressupostàriament una ruïna, i tot i que l’objectiu «no morir-nos tots de cop» és fàcil d’entendre i molt plausible en els termes del bé comú, alguns dels mètodes que ens proposen per aconseguir-ho no deixen de tenir un toc de lluita contra gegants invisibles i ves a saber si invencibles directament.