Les nostres vivendes, juntament amb els edificis, carrers i places que configuren el nostre entorn construït, constitueixen de forma silenciosa i estable la base del nostre benestar. Imaginem-nos per un instant sense ells: en un descampat, sense res que ens protegeixi, o en la foscor d’una cova. Sense sostre, sense parets, sense finestres. Sense escoles, ni hospitals. Sense carrers, ni places. El contrast ens permet veure fins a quin punt l’arquitectura defineix la nostra qualitat de vida, estructura la nostra societat i descriurà els costums i prioritats del nostre temps a les generacions futures. Les ciutats i edificis en què vivim ara responen als requeriments i desitjos de les generacions que els van construir i ja no atenen adequadament els nostres.