L’escola és una de les greus damnificades de la crisi de la Covid-19. El menys important és que el curs va acabar al març. El que és greu, nociu, és el discurs que les autoritats (a Madrid i Barcelona) i les seves decisions han transmès a la ciutadania. Cap administració ha considerat l’educació com un servei essencial. És un pilar de l’Estat del benestar del que es pot prescindir durant un trimestre sencer, augmentant la bretxa entre l’escola privada i la pública, entre les famílies amb més mitjans (i, per tant, amb més capacitat per teletreballar i cuidar/educar nens en confinament) i les de menys mitjans. No s’ha plantejat una inversió excepcional, ocupar altres espais, contractar més professors, fer tots els esforços necessaris i més per acabar el curs de veritat, no aquest autoengany d’acabar l’avaluació ‘online’ a base de deures i trobades a Zoom.