Imaginem que va succeir així. Algú de la Generalitat va trucar a Fernando Simón i li va dir: escolta, suma 635 morts més, sisplau. ¿635? ¿A quins dies corresponen?, va preguntar ell. Als últims, van respondre, sense detallar gaire més. ¿I de quina província són?, va preguntar Simón, mirant l’Excel on anota el rastre tràgic de la Covid-19 a Espanya. ¿Vols dir de quina regió sanitària? Això. Doncs no ho sabem exactament, però la majoria són de Barcelona, van contestar. Si no fos perquè 635 morts (més) són per plorar, podríem riure una estona. No en tenim més detalls. Només que, segons el recompte més estricte, el dia anterior hi havia anotats 6.021 morts i avui (dissabte 23), 6.656. Un 10% més. Ha passat amb altres comunitats, tot i que a menor escala, però poc importa. Avui no volem parlar de si Catalunya fa les coses pitjor o millor que els altres. Volem posar l’accent en la banalització de la mort que patim, després de 69 dies d’estat d’alarma.