Ahir vaig sortir a passejar, a les 20.00 hores. Mentre creuava un pas de vianants, allà esperava un cotxe de policia. Darrere meu, un adolescent de més de 14 anys; un dels policies l’increpa i li pregunta per què condueix una bicicleta amb un telèfon mòbil a la mà. Innecessari el comentari, és clar; però és que el jove és d’origen magribí. No, ni el confinament ni el desconfinament no és igual per a tothom. Els prejudicis, el racisme, les desigualtats socials són més presents encara que abans. Sembla que ja ho anem intuint, ho llegim en diferents articles i fins i tot podem veure imatges a la televisió. Però ho vivim molt menys.