S’han acabat els aplaudiments de les vuit.  Era una acció que haurem d’analitzar-los en detall, perquè van més enllà de la causa que la va impulsar. Ara, però, ja estem en condicions de dir que no es tractava només d’un reconeixement, en el moment més crític de la pandèmia. Era, també, una mena d’autoafirmació, de consolidació dels lligams, de comprovar que hi havia vida fora de les parets de l'enclaustració. Podia ser que et trobessis amb el veí o la veïna a la botiga de queviures, però la salutació era ràpida, fugaç. Veure’ls al balcó, aplaudint, certificava una existència més enllà de la supervivència.