Són moltes les companyes feministes que han denunciat amb sòlids arguments que l’anomenada gestació subrogada (és a dir, els ventres de lloguer) no és altra cosa que una nova forma d’explotació de la dona i les seves funcions reproductores. Han rebut, pel seu posicionament, insults i amenaces de tota mena. Fins que les imatges d’un hotel ucraïnès amb mig centenar de nadons afilerats ha saltat a les xarxes provocant el xoc que no havien provocat mai les nombroses reivindicacions del moviment feminista. Semblen tretes d’una distopia, però són del tot reals: ens posen davant dels ulls el que amaga l’asèptica expressió de ‘gestació subrogada’. Criatures sense mare i encarregats per catàleg. I elles, sense nom ni cara ni identitat ni cos ni sentiments, no són més que els recipients en els que es couen uns nens vinguts al món per satisfer el desig dels qui estan convençuts que tenen dret a explotar dones pobres.