Ja ha passat altres cops a la història: les etapes de globalització van seguides de les de desglobalització. Ara hem entrat amb molta força en la desglobalització. Ja s’anunciava amb el triomf de polítics que defensaven el tancament comercial i consignes com «el meu país, primer». Donald Trump n'és l’exemple, però no és l’únic. La pandèmia de coronavirus ha accelerat la desglobalització fins al seu punt més extrem: el comerç internacional, els transports internacionals, el turisme internacional, etcètera, s’han aturat. Algú podria replicar dient que tot s’ha aturat: el confinament és això. Però en la recuperació que s'albira ja es veu que les respostes seran més nacionals i menys internacionals. Moltes coses que han passat durant el confinament no se n’aniran d’un dia per l’altre. Passarà com amb les guerres, que les situacions extraordinàries que es viuen marquen les ciutadanies i els hi fan canviar les pors i les preferències. Va passar a les dues grans guerres mundials, que van canviar no només les fronteres, sinó també les societats i les economies.