Sortir. Sortir tothom. Sortir enfortint els drets socials. Aprenguem dels errors i aquesta vegada no deixem que les polítiques d’austeritat i les retallades siguin la fórmula aplicada per fer front als estralls d’una crisi social sense precedents i no permetem que una part de la població torni a quedar atrapada en el cercle de la pobresa i l’exclusió de manera permanent. No podem tornar a sentir, com el 2008, que per superar-la hem de «renunciar» als drets socials. Aquella afirmació expressada des del sector privat, i en concret des del bancari, es va acabar traduint per part de les administracions en tisorades salvatges que van deixar extremadament debilitat el sistema social, convertint-lo en el germà pobre de l’Estat del benestar, si es compara amb el sanitari. Tot el que havíem construït durant dècades a favor de la igualtat d’oportunitats i la cohesió social es va esfumar perquè políticament es va decidir rescatar el capital, no les persones. Esperem que s’hagi après la lliçó i que, com s’està verbalitzant aquests dies, la sortida no la pagui la ciutadania.