Per als que vam créixer als vuitanta, els estius eren el nostre poble, els nostres amics i les nostres primeres llibertats. Feien olor d’Aftersun, de granissat de llimona a la gelateria de sempre i del cuir dels braçalets del mercat ambulant al passeig marítim. Bevíem els nostres primers còctels amb molt fum, massa sucre i poc alcohol i ens enamoràvem irremeiablement de l’holandès de torn del càmping del poble. Tres mesos en un apartament desgavellat amb vistes que amb prou feines trepitjàvem en tres mesos.