Atrapades entre el teletreball i les cures

El món de les cures i el teletreball són dos dels temes més debatuts durant la pandèmia. Està clar que suspenem en el primer i que el segon ha salvat centenars de milers de llocs de treball. Tots dos són positius. I tots dos es poden convertir en l’enèsima trampa per a les dones. Darrere del discurs de canvi d’hàbits per fomentar les cures pot aparèixer la llar com la gran temptació per suplir les carències d’un sistema de benestar delmat. L’estat d’alarma va tancar les escoles, tot un maldecap per als progenitors. ¿Què està passant a les llars? Els experts coincideixen: s’ha agreujat la bretxa de gènere quant a la distribució dels treballs domèstics i les cures. Un grup d’investigació de la Universitat de València ha iniciat un estudi basat en entrevistes telefòniques. Aquí hi ha alguns dels seus resultats preliminars: les dones que teletreballen amb nens a casa, a més de complir les seves obligacions professionals i cuidar-se dels petits, també intenten facilitar el treball o teletreball de les seves parelles; troben que estan tot el dia treballant/cuidant; el seguiment escolar dels fills hi recau majoritàriament; i, si les característiques de la seva ocupació ho permeten, solen acabar treballant de matinada, perdent hores de son, per poder-se concentrar amb el silenci. Un pas enrere en igualtat Són evidents els avantatges del teletreball: ofereix més flexibilitat horària i, per tant, més possibilitat de conciliació. Abans del Covid-19, s’apuntava com una oportunitat per equilibrar la vida personal i laboral de les dones, però la pandèmia s’ha convertit en un laboratori improvisat. I ara, quan ens sortim a l’interior de les cases, només veiem un pas enrere en la igualtat. Un perillós pas enrere. Perquè és invisible. Perquè s’amaga darrere les portes. En el món laboral regna la transparència... de la desigualtat. Hi ha xifres, dades de la bretxa salarial, dels rostres femenins dels treballs precaris, de l’ocupació a temps parcial o de la proporció de dones amb càrrecs de direcció. Sí, els números mostren tot el que queda per fer. Però, almenys, ho mostren. Entre els despatxos, les reunions i els dossiers, no existeix el pes de la casa. Hi és la càrrega mental, però no el rentaplats per recollir, els deures de matemàtiques o la persona vulnerable per cuidar. A la feina, la desigualtat és palpable, es veu. I també és visible la manera de combatre-la. Segons l’Índex d’Igualtat de Gènere 2020 publicat per la companyia d’informació financera Bloomberg, les empreses liderades per una dona tenen més dones en càrrecs d’alta direcció que les liderades per un home i un 10% més de dones a la franja de més salari. A més, l’Organització Internacional del Treball revela que la presència femenina en càrrecs directius augmenta entre el 5% i el 20% el benefici de les empreses, atreu i reté talent i fomenta la creativitat i la innovació. Vivim en el capitalisme, i va per llarg. En aquest sistema, el món laboral és fonamental per a les conquestes socials de la dona. Necessitem més i més dones ocupant llocs de poder. Llocs reals, obtinguts a base de mèrits i esforç, lliures de mesures estètiques a favor d’una falsa imatge d’igualtat. Per aconseguir-los, les dones hi han de ser. No ens enganyem, les possibilitats d’ascens disminueixen radicalment si no es competeix de forma presencial pel poder. Ens pot agradar més o menys, podem abominar el sistema i lluitar per canviar-lo, però, mentrestant, les normes són aquestes i les dones no podem perdre més armes. La presència femenina als òrgans de poder és imprescindible per canviar les regles del joc. ¿I què fem amb les cures? La tragèdia dels geriàtrics ha posat el focus sobre les enormes mancances en la consideració i l’assistència als més vulnerables, també en la precarietat dels treballadors que els atenen i en l’avarícia d’alguns centres. Necessitem un canvi social en profunditat que tingui el benestar de les persones com a prioritat, assumir-ho com un repte polític i amb un disseny públic de les solucions. El debat no s’ha de tancar en fals. Ens endinsem en una nova crisi econòmica i de l’última les dones en vam sortir pitjor. La bretxa salarial es va accentuar, la proporció d’aturades va augmentar, també la temporalitat i la parcialitat. El teletreball pot acabar d’enfonsar les expectatives professionals de les dones i lligar-nos, encara més, a una xarxa de cures que dinamiti les fràgils conquestes.

Atrapades entre el teletreball i les cures

Darrere el discurs del canvi d'hàbits pot aparèixer la llar com la gran temptació per suplir les carències d'un sistema de benestar delmat

El més llegit