Al contraatac

El gra i la palla

Ayuso no pot mirar d'ocultar els seus errors amb discursos estrafolaris o victimistes

La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, durante una reunión mantenida de forma telemática con los presidentes autonómicos, en Madrid (España) a 3 de mayo de 2020. / Comunidad de Madrid (Comunidad de Madrid)

És cada vegada més difícil, en aquests dies de confinament i desescalada, distingir el gra de la palla. Molts dels nostres dirigents, lluny d’afrontar amb valentia o autocrítica les seves actuacions, prefereixen presentar-se com a víctimes de conspiracions polítiques o mediàtiques. Per exemple, si Pedro Sánchez rep retrets per la seva falta de diàleg, ell els converteix en exemples de deslleialtat de l’oposició. Si els tècnics cometen errors, diuen que és «indecent» que la premsa critiqui persones sotmeses a tanta tensió. Quan Madrid no passa de fase en la desescalada, s’acusa el Govern central de voler empobrir la regió. O, per citar algun cas més: si es qüestiona l’actuació de Díaz Ayuso, ella es presenta com a víctima d’una campanya de desprestigi.

M’aturaré en aquest últim cas, perquè està molt d’actualitat. És obvi que la presidenta madrilenya ha fet algunes coses malament. No totes, això és així. Però no pot provar d’ocultar els seus errors amb discursos estrafolaris o victimistes, barrejant el gra i la palla. L’oposició no té la culpa que ella organitzés una festa pel tancament de l’hospital de l’Ifema sense que es respectés la distància de seguretat. Tampoc crec que fos idea dels seus rivals el fet que ella es posés a repartir entrepans de calamars. Seu ha sigut l’error de confondre la lletra ‘d’ de ‘covid’ i també de fer-se unes fotos inapropiades. En definitiva, no tot es pot presentar com una campanya d’assetjament i demolició. Jo no comparteixo les crítiques a Díaz Ayuso per plorar durant una missa en record dels morts pel coronavirus. Tampoc veig ara mateix que sigui culpa seva que Madrid no pugui desconfinar-se, perquè la malaltia no va afectar per igual tot el país. Però només faltaria que no es pogués qüestionar, per exemple, la seva manera de procedir per avançar en la desescalada. Si dimiteix la directora general de Salut Pública, Díaz Ayuso diu una cosa al matí i una altra a la tarda i finalment s’envia una sol·licitud sense firmar, és un nyap, no una campanya de desprestigi. Cal ser seriosos per generar confiança.