El procés de desescalada va començar amb les províncies, que és una unitat de mesura amb molt poc glamour, i continuarà amb les regions sanitàries, que sembla una actitud més lògica, però que, a la fi, topa amb el mateix inconvenient de qualsevol perímetre: els contorns són línies que limiten l’exterior i l’interior. És a dir, fronteres. En la fase 1 que avui comença en unes quantes zones del país, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona no es podran comunicar, per exemple, i ja tornarem a tenir anècdotes de proximitats i llunyanies. Ara, el que em té fascinat de la nova fase és una normativa que cada dia s’assembla més al contracte dels germans Marx.
Cal respectar les franges de passeig i esport, però comprar en una botiga, prendre una cervesa o quedar amb un grup reduït d’amics seran activitats, segons el ministre Illa, «no sotmeses a limitacions horàries». Això vol dir que, en qualsevol moment del dia, qui visqui en una fase 1 i dugui calçat esportiu i xandall podrà aturar-se en una terrassa i demanar una beguda isotònica, però, si són les sis de la tarda, no podrà aixecar-se i començar a córrer. Farà temps fins a les vuit per iniciar el circuit.