Desafiament alemany a la UE

El Tribunal Constitucional alemany ha creat aquesta setmana una crisi constitucional sense precedents a la Unió Europea (UE), que soscava la integració europea, restringeix la capacitat de superar l’actual recessió i afavoreix la desestabilització impulsada pels governs autoritaris d’Hongria i Polònia. La sentència del tribunal alemany qüestionant l’actuació del Banc Central Europeu (BCE) per reactivar l’economia mitjançant la compra de deute públic del 2015 al 2018 vulnera els tractats de la UE, suplanta les competències del Tribunal de Justícia de la UE i no respecta la independència del BCE, imposada precisament per Berlín el 1992. El Tractat de la UE estableix que el Tribunal de Justícia Europeu serà el responsable de garantir «el respecte del Dret en la interpretació i aplicació dels tractats» (article 19). El Tractat de Funcionament de la UE precisa que el Tribunal de Justícia Europeu «controlarà la legalitat dels actes del Consell de la UE, de la Comissió Europea i del BCE» (article 263) i que és l’encarregat de pronunciar-se sobre la validesa i interpretació dels actes adoptats per les institucions i els organismes de la UE (article 267) i del compliment de les obligacions dels bancs centrals cap al BCE (article 271). El mandat i la independència del BCE estan detallats en l’article 282. El conflicte constitucional arrenca de la demanda presentada davant el tribunal alemany per diversos polítics i economistes conservadors i euroescèptics, inclosos alguns dels dirigents inicials de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), com Bernd Lucke i Heinrich Weiss. Aquests euroescèptics afirmaven que el programa del BCE de reactivació econòmica amb la injecció massiva de fons mitjançant la compra de deute públic al mercat secundari iniciat el 2015 superava les competències i el mandat del BCE. El programa del BCE va evitar la deflació i va possibilitar un creixement sostingut després de la recessió creada per la política d’austeritat. La seva conclusió el 2018 va contribuir a debilitar el creixement el 2019. La qüestió prejudicial plantejada pel Constitucional alemany al Tribunal de la UE el 2017 traslladant la demanda euroescèptica ja contenia les llavors de l’actual conflicte, perquè indicava que no reconeixia com a vinculant la resposta que pogués donar el tribunal europeu. Termini de tres mesos En la seva sentència de l’11 de desembre del 2018, el Tribunal de Justícia de la UE va avalar l’actuació del BCE, va rebutjar que hagués excedit el seu mandat i va establir que havia respectat el principi de proporcionalitat. Com que la sentència no satisfeia l’opinió prèvia dels jutges alemanys, han dictat aquesta setmana que el tribunal europeu va actuar al marge de les seves competències (‘ultra viris’) i que la sentència europea és errònia, «arbitrària» i «insostenible», reclamant al BCE que demostri la proporcionalitat de les seves decisions en el termini de tres mesos. D’aquesta manera, el Constitucional alemany s’autoproclama com el veritable intèrpret dels tractats de la UE i els set jutges que recolzen la sentència pretenen definir amb el seu criteri personal com ha de ser la política econòmica europea, tot i que no tenen un mandat democràtic per fer-ho. Els jutges alemanys retreuen en especial al BCE la pèrdua de rendibilitat dels estalvis a causa dels baixos tipus d’interès aplicats per sortir de la crisi. Els jutges van ser assessorats per la banca i les companyies d’assegurances alemanyes, indica Guntram Wolff, director del ‘think tank’ europeu Bruegel. Cinc dels set jutges que recolzen la sentència són coneguts per la seva hostilitat pública a la política del BCE, recorda l’economista Frederik Ducrozet. Malgrat que el BCE ha reafirmat la seva independència, el seu mandat i la validesa de la sentència del Tribunal de la UE del 2018, el Constitucional alemany pot empènyer el Bundesbank a frenar una intervenció amb l’amplitud necessària en un moment crucial, amb una caiguda prevista del 7,7% de l’economia de l’eurozona aquest any. La sentència pot estimular més demandes, ara contra el nou pla d’acció del BCE. L’actitud dels jutges alemanys encoratja altres països a no respectar les decisions del Tribunal de la UE, quan ja existeixen tenses disputes amb Polònia i Hongria. El viceministre polonès de Justícia, Sebastian Kaleta, va reaccionar immediatament avalant el tribunal alemany. Si la Comissió Europea no actua per restablir la primacia del Tribunal de la UE i del Dret Europeu, s’obrirà un altre focus de disgregació europea.

Desafiament alemany a la UE

Europa s'enfronta a una crisi constitucional que restringeix la capacitat per superar la profunda recessió actual

L'actitud dels jutges alemanys encoratja Polònia i Hongria a incomplir les sentències del Tribunal de Justícia Europeu

El més llegit