L’al·luvió de baixes i crítiques ha fulminat el concert ‘Barcelona, ens en sortirem’. L’ajuntament hi aportava 200.000 euros per al cost mínim de producció. Els 22 artistes actuaven amb el caixet reduït. I amb la cancel·lació s’han silenciat tots els debats. En un moment de dol, ¿hi ha expressions d’ànim? Hi ha tantes respostes com sensibilitats. Però fins i tot a les rereguardes hi ha balls, música, teatre. ¿Com podem sobreviure, si no?
El format podia ser més reduït, ¿arribaria a tant públic? Si la inversió pública era el problema, com van afirmar els que es van despenjar a posteriori, es podia haver debatut amb l’organització i amb la resta dels participants. ¿200.000 euros és molt?, ¿quant costa una actuació? S’anava a gravar en 22 localitzacions. També a Madrid i Mallorca.
Ens hem robat aquests debats. També veure artistes de tan diferents realitats i ideologies obrir una finestra al diàleg amb la seva música. El despotisme digital (també l’exèrcit de salvació de JxCat) es va encarregar de pressionar i dinamitar la iniciativa. Des dels balcons de Catalunya, la crispació és l’horitzó.