“T’escric des d’un hotel de Milton Keynes. Per fi ens han cridat, demà comencem!”. Vaig rebre aquest email carregat d’emoció una nit a principis de la setmana passada. Me l’enviava un company del departament que, des dels inicis, s’havia presentat voluntari per fer tests de PCR per detectar la presència del coronavirus en sang. No era l’únic. La meitat del meu laboratori també estava a la llista d’espera i, com el meu company, no entenien per què no els havien cridat abans des d’aquest nou megacentre diagnòstic que el govern del Regne Unit estava muntant a poc més d’una hora d’on vivim. Havien perdut uns mesos preciosos, durant els quals es podrien haver fet milers de tests i controlar així millor el primer brot de la pandèmia.