És a la presó. És la resposta més òbvia, després de la incomprensible decisió del Tribunal Suprem de no permetre-li passar l’estat d’alarma a casa seva. Una decisió que no justifica, no obstant, el seu silenci. No és un silenci absolut, ja que el 14 d’abril va aprofitar per arremetre contra la gestió del coronavirus per part del Govern, apuntant-se a l’esport que arrasa en la política catalana: culpar Madrid de tots els nostres mals, inclosos els del coronavirus. Després, el Primer de Maig, va cridar a afrontar la catàstrofe social que s’acosta. No obstant, ni una paraula sobre el dia després polític. Com no sigui l’apel·lació a les virtuts d’una república catalana que seria més ràpida, menys lenta i més eficient en la gestió de la crisi sanitària, del que ha sigut un Govern com el de Pedro Sánchez, qualificat de centralista, militarista i oligopolista (sic).