L'urgent ara és evitar el pànic

Com hauran tingut ocasió de llegir o escoltar, el PIB de l’economia espanyola ha caigut un 5,2% en el primer trimestre. L’ocupació ha patit un impacte similar: el nombre d’ocupats, tant assalariats com autònoms, ha caigut en 578.300. El mateix ha passat en altres economies, com la francesa, l’alemanya, la nord-americana i la xinesa. En el segon trimestre passarà una cosa similar, perquè a l’abril i el maig les economies continuaran encara afectades pel tancament. Les comparacions amb etapes passades són inadequades. Recordar ara que caigudes trimestrals d’aquesta magnitud només s’havien produït durant la guerra és barrejar els ous amb els cargols. Les xifres són similars, però les realitats econòmiques, socials i polítiques són totalment diferents. Ara som més rics, tenim amortidors per contenir el cop i capacitats per remuntar el vol. A diferència de les bombes en una guerra, el virus no ha destruït riquesa (edificis, fàbriques, carreteres, ponts, vies fèrries), i això fa més fàcil la recuperació. L’urgent ara és evitar el pànic i mantenir la calma. El pànic podria empitjorar les coses, provocant una deflació, que és el pitjor escenari. La metàfora de l’avió pot ajudar-nos a comprendre per què cau l’economia i el risc de deflació. L’economia és com un avió que té tres motors. Dos són a les ales. Un és el sector privat, el consum de les famílies i la inversió de les empreses. Un altre és el sector públic: la despesa i la inversió dels governs. El tercer motor és a la cua: és el sector exterior, el que ens compren altres països. Fins fa dos mesos aquesta ‘economia avió’ volava raonablement. De sobte, una espècie d’invasió d’extraterrestres invisibles va caure sobre la Xina i va bloquejar la seva economia. Les cadenes globals de subministrament es van tallar. Moltes empreses van haver de tancar. El motor de cua es va gripar. Per evitar que aquest virus encomanés els seus països, els governs van tancar les fronteres i van parar les seves economies. Molts treballadors es van quedar sense ocupació i les empreses sense clients. El motor del sector privat també va quedar al ralentí. Afortunadament, els governs van actuar amb sentit comú. No van desactivar el motor del sector públic, com sí que van fer el 2010 amb l’anomenada ‘austeritat fiscal’. Ara, d’una banda, els governs s’han convertit en pagadors últims, ‘nacionalitzant’ les nòmines de les empreses obligades a tancar i donant ingressos a les famílies. Per la seva banda, els bancs centrals estan actuant com a prestadors últims, com ‘bancs de sang’ que fan transfusions de liquiditat a les empreses. Estan actuant com a paracaigudes que eviten la caiguda lliure de l’economia. Naturalment, la despesa pública augmenta. I com que els ingressos fiscals cauen, el dèficit i el deute públic es disparen. Si els governs entressin en pànic, llavors sí que l’economia entraria en caiguda lliure, s’estavellaria contra el terra i no podria remuntar el vol durant gaire temps. Els governs i els bancs centrals han de continuar fent el que fan encara més agressivitat. L’augment del dèficit i del deute no és estructural, sinó d’una sola vegada. Quan l’economia torni a créixer serà el moment de reduir-los. Alguns temen que aquest augment de la despesa dels governs i del de diners del BCE pugui provocar inflació. No es pot descartar, però és improbable. Ara el risc és la deflació. Especialment si el pànic afecta les llars. Si decidissin deixar de consumir, l’economia s’encongiria com un acordió. La macroeconomia és fàcil d’entendre: el que uns gasten (les famílies) és el que altres ingressen (les empreses i els empleats). Si els primers deixen de gastar, els preus dels béns que produeixen les empreses cauen, el mateix que el de les vivendes que tenim en propietat, empobrint-nos. Això és la deflació: una caiguda generalitzada i sostinguda de tots els preus. Els economistes sabem que sortir d’una deflació és més difícil que frenar una inflació. Ho expliquem amb la metàfora del cavall: és fàcil retirar-lo de l’abeurador, però molt difícil obligar-lo a beure. Com que mai he tingut un cavall, no ho he pogut comprovar. Però el corol·lari és que hem de consumir per evitar la deflació, que és l’escenari pitjor. Als virus no se’ls derrota, se’ls combat adaptant-nos a viure amb ells de forma segura. ¿Recorden la campanya contra la sida?: ‘Sexe segur’. La vida ha de continuar. No podem entrar en pànic: ¡Contra la Covid-19, comerç, lleure i turisme segur!

L'urgent ara és evitar el pànic

Hem de consumir per evitar la deflació, que és l'escenari pitjor

El més llegit