L'excepció francesa

Aquells 'dies feliços'

La falta d'unitat és una de les excepcions espanyoles en la lluita contra el coronavirus. La mediocritat dels discursos dels polítics, també

zentauroepp52351287 mulhouse france 18 02 2020 french president emmanuel ma200218215305 / JEAN-FRANCOIS BADIAS POOL

Molt s’ha parlat de l’excepció espanyola davant de la crisi del Covid-19: la falta d’unitat de les forces polítiques. A aquesta diferència de fons, s’hi suma una altra diferència de forma: el to mediocre dels discursos. Com a contrapunt, tres passatges del missatge televisiu d’Emmanuel Macron de dilluns passat, en el qual va anunciar l’aixecament parcial de les restriccions a partir de l’11 de maig. Una mica de ‘grandeur’ condensada.

Primer passatge: «Vet-nos aquí tots solidaris, fraternals... Conciutadans d’un país que debat, que discuteix, que continua vivint la seva democràcia, però que continua unit. I vull compartir amb vostès, en plena adversitat, aquest orgull. Aquesta certa idea que ha fet a França és aquí, viva i creadora». De Gaulle en estat pur: «Toute ma vie, je me suis fait uneix certaine idée de la France» (tota la meva vida em vaig fer una certa idea de França).

Segon passatge: «Les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. Aquestes paraules, els francesos les van escriure fa més de dos-cents anys. Hem de recollir la torxa i donar tota la seva força a aquest principi». La frase forma part de l’article 1 de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1789), just després del primer paràgraf: «Els homes neixen i són lliures i iguals en drets». És un pilar dels valors republicans: establerta la igualtat, les diferències no poden ser resultat de l’origen (social, econòmic, geogràfic), sinó del mèrit.

Tercer passatge: «El moment que vivim és una convulsió íntima i col·lectiva [...] Ens recorda que som vulnerables, potser ho havíem oblidat [...] Hem de saber, en aquest moment, sortir dels camins trillats, de les ideologies, reinventar-nos, i jo el primer». El discurs de Macron, menys bel·licista que l’anterior –«nous sommes en guerre»–, pot ser vacu, però és bonic.

Com a colofó, un missatge d’esperança: «Retrobarem els dies feliços». Sí, vaig recordar la cançó de Jacques Prévert –’Les feuilles mortes’– que va popularitzar Yves Montand: «Oh! je voudrais tant que el teu te souviennes / des jours heureux où nous étions amis (Oh, m’agradaria tant que recordessis / els dies feliços de quan érem amics». Fa anys, en una entrevista televisiva, la periodista Anne Sinclair va preguntar a Jacques Delors si lamentava no haver-se presentat a les presidencials. També va recórrer a aquesta cançó per respondre: “Les feuilles mortes se ramassent à la pelle, / les souvenirs et les regrets aussi”. És l’excepció francesa.