Poques imatges tan desoladores com les de la benedicció urbi et orbi, per a la ciutat i per al món, que el Papa Francesc va fer el 27 de març. Les recull l’agència Vatican News en poc més d’un minut i semblen fotogrames d’una pel·lícula de ciència ficció, no pas pels efectes especials o per l’aparició de monstruositats, sinó per l’escenografia inquietant de la cerimònia.

El missatge del Papa vol ser esperançador i transmet confiança en el Déu que protegeix, però el paisatge és apocalíptic. Un home sol, cansat i que camina amb dificultats, s’enfronta al panorama majestuós d’una plaça de Sant Pere buida. Plou, les llambordes estan enllustrades, brunyides per l’aigua i pel reflex dels focus, que també il·luminen l’altar on aquest home vell es dirigeix al no-res. Al fons, una Roma també deserta i primaveral.

Si una cosa té el Vaticà és que domina la 'mise-en-scèn'e. Hi ha un crucifix del segle XVI i una bellíssima i antiga icona bizantina – la Verge coneguda com a Salus Populi Romani, de Santa Maria Maggiore – a la qual Sant Gregori el Gran, al segle VI, va invocar contra una pesta negra. Les epidèmies revenen, també els ritus. I una certa bellesa, en aquesta solitud esgarrifosa.