El Papa ha concedit el perdó de tots els pecats als malalts de coronavirus. També a familiars i sanitaris. Vaig llegir una broma del tema i confesso que vaig iniciar un somriure que se’m va gelar al moment. N’hi havia prou amb reflexionar un segon per comprendre tota la tragèdia que tancava l’anunci. El que Francesc ofereix és un consol per als creients que temen morir sense poder confessar-se.
Llegeixo que pares amb nens amb autisme són insultats des de les finestres quan surten amb els petits. El Govern va modificar el decret per permetre que les persones amb autisme i altres alteracions conductuals puguin circular pel carrer prenent les mesures necessàries per evitar el contagi. No és un caprici. Aquestes persones necessiten el moviment per evitar entrar en dinàmiques d’autoagressió o altres conductes extremes. Està bé que tots assumim la responsabilitat del confinament. Però compte amb els judicis sumaríssims des del desconeixement. Abans de jutjar, pensem un segon. Un mínim d’empatia. Ja bastant terrible és la llista de l’horror com per afegir els balcons de la Inquisició.