Contagi a l'espanyola

Ni m'ho demanis, ni m'ho ordenis

En aquest país a la majoria de gent no els agraden les ordres (les autoritats han fet freqüentment un mal ús d'aquesta facultat) però, a sobre, tendim a desatendre el que simplement se'ns demana.

coronavirus-mallorca-1 / Francisco Ubilla (AP)

Pedro Sánchez no és un gran orador, li falta un to més persuasiu i sembla millor el que pensa que com ho expressa llegint. Però en les seves intervencions televisades anuncia amb pedagogia les mesures raonables i necessàries a mesura que els seus assessors científics i logístics el convencen. Amb tot, tot i que ha parlat molt, no ha explicat una cosa fonamental: el desproveïment il·lògic de material per als tests i de mascaretes. Aquestes dues coses no són responsabilitat estrictament seva; la sanitat –i les seves necessitats preventives– era una competència pràcticament exclusiva de les autonomies fins a l’estat d’alarma. 

Des que va començar l’epidèmia a la Xina hi ha hagut temps per fabricar-ne o aconseguir-ne, com s’ha fet en altres països. El president que jo voldria tenir hauria guanyat en credibilitat si, a més, hagués demanat perdó per la imprudència d’haver consentit la concentració feminista. Si Quim Torra, per cert, també hagués ajornat la concentració de Perpinyà hi hauria menys independentistes contaminats i ell potser es trobaria millor.

El contagi a l’espanyola va més enllà de Sánchez. En aquest país a la majoria de gent no els agraden les ordres (les autoritats han fet massa sovint un mal ús d’aquesta facultat) però, a sobre, tendim a desatendre el que simplement se’ns demana. És el que ha passat en aquesta emergència amb el que ens van dir fa 10 o 12 dies. Davant les peticions raonades ens encanta discutir, dissentir i perdre el temps, encara que siguin urgents.

Només hem passat massivament a la immobilització quan han arribat unes ordres taxatives vinculades als càstigs. Pensin en l’afluència gairebé d’estiu a la Cerdanya, al Pirineu i la costa durant l’últim cap de setmana. Després va arribar el cop de puny a la taula, l’ensurt, l’ordre, i va començar l’aïllament massiu i la distància entre les persones. Abans que hi haguessin molts contagis no vam saber entendre que era urgent actuar ràpid i ajornar per després de l’emergència l’anàlisi del que passava i, si calia, demanar responsabilitats. És una pena.